Fem una mica d’història…

A començaments del segle XIX, Sant Andreu de Palomar era un municipi exclusivament agrícola del pla de Barcelona, a partir de 1830, i com a conseqüència de la revolució industrial, es produeix un increment de la població urbana. A Barcelona a mesura que avançava el segle l’agricultura s’anava convertint en una activitat residual, però Sant Andreu era una excepció degut a les possibilitats que oferia el mercat de la Ciutat i a la riquesa agrícola de les seves terres regades pel Rec Comtal. Així va coexistir l’agricultura amb una industria emergent, va ser a partir de l’any 1880 quant el poble es va decantar clarament per l’activitat industrial, malgrat que la pagesia va coexistir fins els anys 90 del segle XX.

Els orígens de Can Fabra.

L’any 1839, fou quant Ferran Puig i Gibert va crear el VAPOR DE FIL, una fàbrica de filatures ubicada al Poble de Sant Andreu de Palomar. Va casar la seva filla, Dolors Puig Cerdà, amb un client: Camil Fabra i Fontanills, des de l’any 1960 l’empresa canviarà de nom i es passarà a dir-se FERNANDO PUIG E HIJO (Puig i Fabra). Transformant la producció de la fàbrica passant a convertir-se en la primera fàbrica d’Espanya, en produir troques i cabdells de fil de cotó. L’empresa es consolida plenament a partir de l’any 1884 al fusionar-se amb l’empresa MANUEL PORTABELLA E HIJO, coneguts com els alemanys.

L’any 1903 es fusiona amb l’empresa escocesa J&P COATS, i en surt la nova empresa COMPANYIA ANONIMA DE HILATURAS FABRA I COATS, que monopolitzarà els sector del fil en tot l’àmbit de l’estat espanyol, durant gairebé tres quartes parts del segle XX.

La fàbrica va rebre diversos noms popular deguts be a la energia que utilitzaven Ca n’Alzina, Vapor del Fil, Vapor del Rec, bé per l’orígen dels socis: Els Alemanys, Els Escocesos, Can Portabella, be per nodrir als treballadors d’unes avantatges socials inexistents en l’època Can Mamella.

Per veure la incidència que dins de la població de Sant Andreu tenia la Fabrica, l’any 1915 tenia 2117 treballadors passant a 3200 treballadors l’any 1903, quant es fusiona amb els escocesos, arribant al seu punt mes àlgid l’any 1980 amb 4617 treballadors, era tot un espectacle veure les entrades i sortides a les 6 del mati, a les 2 del mig dia o a les 10 de la nit.

Va ser a partir de l’any 1990 que es va anar deslocalitzant la producció a empreses del grup d’altres països bàsicament a Portugal, Alemanya i a la Xina.

A l’any 1990 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la part de la fabrica a von i avia el Ram de l’Aigua i no fou fins l’any 2005 que es va quedar amb la resta de les construccions situades al carrer al carrer de Sant Adrià, 20.

El Centre d’Interpretació, es troba en les antigues quadres de Can Fontanet, aquesta nau que forma part del complex de Can Fabra, tal i com em dit anteriorment, tenia l’entrada principal pel carrer Torrent de Parellada, 25 i va ser construïda l’any 1917, en un principi es va destinar a magatzem dels pintors de la fàbrica, no va ser fins l’any 1940 que la direcció de l’empresa, va contractar al Sr. Pere Fontanet, perquè fes els transports convertint l’antic magatzem, en estable per aixoplugar els cavalls i els carros. L’activitat es va mantenir fins la seva mort l’any 1966. La configuració interior de la nau es va conservar fins l’any 2010 quan l’Ajuntament de Barcelona va cedir·la a la Societat per la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu de Palomar, en principi, va ser una cessió de l’espai perquè l’entitat la uses de magatzem i d’aquesta manera poder guardar el seu patrimoni (carros i guarniments).

Va ser a l’any 2012 que en una reunió de seguiment del conveni de cessió, va sortir la iniciativa, per part de l’Ajuntament de anar una mica mes enllà, de ser un magatzem i poder oferir a la ciutadania, un centre en el qual es pogués donar a conèixer a través de la festa més arrelada a Sant Andreu, Els Tres Tombs, els seus orígens i l’evolució d’aquest territori de la Ciutat de Barcelona.

Així va néixer… El centre d’Interpretació dels Tres Tombs de Sant Andreu de Palomar.